manifiesto "Otra política de drogas es posible"

Las sustancias que modifican la conciencia y/o el estado de ánimo han sido utilizadas por hombres y mujeres a lo largo de toda la historia; hoy el uso de estas sustancias forma parte de nuestra sociedad. Distintos tipos de personas establecen diferentes tipos de relación con muy variadas drogas arbitrariamente definidas como legales o ilegales.
A pesar de los esfuerzos, medios y presupuestos destinados a impedir que los ciudadanos españoles consuman drogas, cada año los indicadores demuestran un incremento del número de personas que las consumen en nuestro país. Los datos del PNSD referidos al año 2001 así lo evidencian.
La instauración de las políticas de prohibición de drogas ha sido un error histórico que no sólo está siendo inútil, sino también contraproducente. El Estado español, en tanto que firmante de los tratados internacionales sobre drogas, ha desarrollado una política sobre el tema que parece ignorar que éstas forman parte de nuestra sociedad. Estas políticas seguirán fracasando, pues no abordan de manera realista y pragmática la cuestión, creando muchos más problemas de los que pretenden resolver, principalmente en los ámbitos de la salud pública y de la seguridad ciudadana.
Todo ello ha generado situaciones, referidas a diferentes sustancias, ilegales o legales, que precisan ser diferenciadas, aunque ahora nos referiremos tan sólo al cannabis, como ejemplo más evidente de cuanto decimos.

La importante extensión social del cannabis, la quiebra de la alarma social vinculada a su consumo, su insignificante incidencia en problemas de salud pública y conflictividad social, y el mayor conocimiento sobre sus propiedades, son factores que evidencian la sinrazón de la prohibición del cannabis, y cuya aplicación –por la vía penal, o punitivo-administrativa– comporta multitud de problemas a quienes lo consumen por placer o a las personas que lo usan con finalidades terapéuticas; y también a muchos otros sectores de la sociedad (jóvenes criminalizados, padres inútilmente angustiados, inseguridad ciudadana, la explotación que genera su tráfico, la corrupción a todos los niveles, etc.)
La prohibición de la “droga” deja inermes a muchos ciudadanos: es la condición política que hace posible el gran poder del narcotráfico, intensificando aún más la explotación –social y ecológica– de los sectores más pobres del planeta y la corrupción en los estados actuales; favorece un imaginario que considera absurdamente que algunas de estas sustancias son droga y otras no, e impide una educación real sobre el tema. Todo lo cual dificulta el ejercicio de la capacidad autónoma de decisión, tan indispensable en ese terreno como en cualquier otro, para poder ejercer el pleno derecho de ciudadanía, propio de las sociedades democráticas y, en definitiva, para disfrutar una vida digna de ser vivida.

POR ELLO:
Quienes suscribimos este manifiesto, buscamos generar modificaciones pragmáticas en las políticas de drogas para que éstas no deriven en daños para las personas y la sociedad.
Como alternativa frente al ineficaz “No a la droga”, “Que no piensen por ti”, y en colaboración con un amplio movimiento internacional del que forman parte juristas, sanitarios, educadores, trabajadores sociales, policías, consumidores, usuarios, pacientes, familiares, gestores políticos y ciudadanos en general, demandamos una política de drogas, más justa y eficaz. Como primeros pasos, aquí y ahora, proponemos:

• Reconocimiento legal del derecho al cultivo de cannabis para el consumo personal y su tenencia, su regulación para uso terapéutico, así como la suspensión en la aplicación de la Ley de Protección de la Seguridad Ciudadana (LO 1/92) en este ámbito.
• Una regulación que favorezca el control de calidad de las sustancias, básicamente a través de su análisis y la generalización de equipos de apoyo que prevengan a los consumidores en centros juveniles, lugares de ocio, y similares.
• La apertura y difusión de tratamientos con heroína para aquellos consumidores en situación más precaria que no se benefician de otros tratamientos y la diversificación de intervenciones orientadas a prevenir enfermedades asociadas al uso de drogas.

Estas medidas permitirían demostrar a la ciudadanía que, ante la quimera de una sociedad libre de drogas, existen alternativas más razonables que tiendan a mejorar las condiciones de vida de quienes las consumen y de sus allegados, a debilitar la economía política del narcotráfico, a controlar las arbitrariedades en la aplicación de las leyes de drogas y a fomentar la cohesión entre los distintos grupos de la sociedad.

Hacemos un llamamiento a la sociedad civil, movimientos ciudadanos, tejido asociativo, instituciones y partidos políticos para que se adhieran a este manifiesto, y para que promuevan y amplifiquen el debate orientado a abandonar el modelo represivo, a fin de avanzar hacia modelos alternativos basados en la educación sobre buenas prácticas, la información veraz, la reducción de riesgos, el respeto a los derechos básicos de la persona y la solidaridad.

Barcelona, abril 2003

Dos estudis sobre els usos terapèutics del cànnabis han donat resultats favorables. Un d’ells per curar tumors cerebrals i l’altre per alleugerir els símptomes de l’esclerosi múltiple. Tots dos estudis es van realitzar amb rates i els científics reclamen que es pugui aplicar a persones. L’estudi de les possibilitats curatives de la marihuana té tants detractors com defensors, agrupats en associacions que publiquen diferents informes periòdics d’un i altre signe. És evident, però, que el cànnabis s’ha utilitzat des de les antigues civilitzacions xineses fins avui en dia. A pesar d’això, el govern dels EUA va incloure al 1970 la marihuana i derivats al Programa I de substàncies controlades, fet que ha impedit un estudi més rigorós. De moment, en alguns països s’ha acceptat el seu ús com a antimètic (inhibidor del vòmit) i estimulador de la gana pels malalts de càncer i SIDA sotmesos a quimioteràpia.

Com a contrapartida produeixen sequedat de boca, somnolència o hipertensió, sempre preferible als efectes secundaris dels medicaments químics.

La Universitat Complutense i la Societat d’Esclerosi Múltiple de la Gran Bretanya han coincidit amb la necessitat de promocionar el component bàsic de la marihuana, el tetrahidranocannabinol (THC), per poder curar aquestes malalties. Les proves, que han tingut una eficàcia de més del 50%, consistien en injectar el THC per via intravenosa, però pròximament s’experimentarà per via oral. De tota manera, la cura no consistirà a fumar-se un porro, ja que la quantitat de THC no és suficient. Però com diu Manuel Guzmán, director de la investigació de la Complutense, "cada malalt és un món" i no es poden generalitzar els tractaments.

Estudis sobre l'ús medic de la marihuana

Dos estudis sobre els usos terapèutics del cànnabis han donat resultats favorables. Un d’ells per curar tumors cerebrals i l’altre per alleugerir els símptomes de l’esclerosi múltiple. Tots dos estudis es van realitzar amb rates i els científics reclamen que es pugui aplicar a persones. L’estudi de les possibilitats curatives de la marihuana té tants detractors com defensors, agrupats en associacions que publiquen diferents informes periòdics d’un i altre signe. És evident, però, que el cànnabis s’ha utilitzat des de les antigues civilitzacions xineses fins avui en dia. A pesar d’això, el govern dels EUA va incloure al 1970 la marihuana i derivats al Programa I de substàncies controlades, fet que ha impedit un estudi més rigorós. De moment, en alguns països s’ha acceptat el seu ús com a antimètic (inhibidor del vòmit) i estimulador de la gana pels malalts de càncer i SIDA sotmesos a quimioteràpia.

Com a contrapartida produeixen sequedat de boca, somnolència o hipertensió, sempre preferible als efectes secundaris dels medicaments químics.

La Universitat Complutense i la Societat d’Esclerosi Múltiple de la Gran Bretanya han coincidit amb la necessitat de promocionar el component bàsic de la marihuana, el tetrahidranocannabinol (THC), per poder curar aquestes malalties. Les proves, que han tingut una eficàcia de més del 50%, consistien en injectar el THC per via intravenosa, però pròximament s’experimentarà per via oral. De tota manera, la cura no consistirà a fumar-se un porro, ja que la quantitat de THC no és suficient. Però com diu Manuel Guzmán, director de la investigació de la Complutense, "cada malalt és un món" i no es poden generalitzar els tractaments.

CANNABIS

PROCEDENCIA:
El Cannabis es conrea des de 3000 anys a.C, tant des de la seva vessant de la fibra de cànem com per la seva suposada utilitat clínica. Ja sobre l'any 2700 a.C es recomanava el seu ús per coses tan diverses com el reumatisme, la malària, trastorns de la son, menstruació, etc. A l'Índia des de fa milers d'anys es creia que allargava la vida i potenciava el desitj sexual. A Occident a l'antiguetat, practicament era només en mans de bruixots, però a partir dels anys 60, amb l'entrada del moviment hippy el seu consum es va fer molt popular a Amèrica i Europa i es va convertir en la substància il•legal de major acceptació social.
S'extreu de la planta del cànem, Cannabis sativa. Es cultiva en una zona estimada de 940.000 hectàrees entre zones silvestre i cultivades. Les superfícies més grans on es conrea en estat salvatge es troben en els països de la ex Unió Soviètica, especialment Rússia i Kazajstàn i altres països d'Àsia Central. El Marroc, Pakistan i l'Afganistan són productors molt importants d'haixix . Els majors productors de marihuana a Amèrica són Mèxic, Colòmbia, Brasil i Jamaica. I a l'Àfrica són Sud-Àfrica i Malawi a l'Àfrica oriental i Nigèria i Ghana a l'Àfrica occidental. Els majors productors d'Àsia són Tailàndia, Cambotja, Indonèsia, Filipines i l'Índia. En els països industrialitzats, sobretot els Estats Units, Austràlia, Canadà i alguns països europeus també produeixen grans quantitats de cannabis, en alguns casos mitjançant cultius amb tècniques molt modernes.
Farmacològicament es classifica com un al•lucinogen menor. Està formada químicament per elements molt complexos i variats. L'element més conegut es el tetrahidrocannabinol (THC) responsable de quasi tots els efectes característics d'aquesta substància. A través d'investigacions científiques es va descobrir, a l'any 1988 que hi han membranes de certes cèl•lules nervioses que tenen receptores de proteïnes que lliguen amb el THC.(C21H30O2).

Pel seu consum el cannabis es presenta de tres formes:

Marihuana o herba: Es prepara assecant les flors, petits troncs i fulles del cannabis sativa, el contingut de THC és del 5% al 10%

Haixix o haix: S'obté premsant en forma de blocs de color marró, la resina de la planta femella. El contingut de THC és de fins un 20%. La seva toxicitat és major que la marihuana.

Oli d'haixix: És un concentrat líquid que s'obté barrejant la resina amb algun dissolvent com acetona, alcohol o gasolina. Aquest dissolvent s'evapora en part i dóna una substància viscosa amb unes elevades proporcions de THC que pot ser de fins un 85%.

FORMES DE CONSUM:
Les úniques formes de consum són per ingestió, inhalació o mastegant. Normalment es fuma barrejant-lo amb tabac i fent les cigarretes a ma (porros), encara que en algunes cultures d'Àfrica es beu en forma de tisana, feta amb aquesta droga i aigua. Tot i que te un gust amarg també es fa servir per fer caramels i rebosteria.
El fum del cannabis té una temperatura molt elevada per això els fumadors posen grans filtres per evitar cremar-se la gola. També la fumen en unes pipes amb una canya llarga per refredar el fum abans d'inhalar-lo.

EFECTES:
Els efectes són immediats, poden durar una hora i varien segons la dosi i el tipus
Hi ha un efecte immediat:
Amb dosis baixes pot produir una sensació de benestar, eufòria, creativitat, imaginació, taquicàrdia, sequedat de boca i gola, irritació dels ulls, dificultat en els processos mentals complexos, pèrdua de memòria. Després li segueix una segona fase de depressió i somnolència que pot durar varies hores.
Amb dosis elevades pot provocar confusió i percepció alterada de la realitat.
A llarg termini:
Desinterès pels estudis i el treball. Problemes pulmonars. El fum d'aquesta droga és més perjudicial pels pulmons que el del tabac.
El THC travessa la placenta el que comporta un risc pel fetus. S'ha observat que els bebès de mares que consumeixen marihuana durant l'embaràs tendeixen a néixer prematurament o més petits. Se sap que, en general, els bebès de mida petita tenen més problemes de salut. També algunes investigacions han trobat que mares que fumaven marihuana i/o tabac durant el primer mes de lactància afectaven al desenvolupament motor del bebè.

DEPENDÈNCIA:
No crea dependència física però sí psicològica

CONSUMIDORS:
És la droga il•legal de major consum a l'estat espanyol. La consumeixen un 2.6% setmanal del conjunt de la població.
Pot ser l'inici al món de les drogues il•legals. Qualsevol jove de qualsevol nivell social la pot consumir.
Segons l'última enquesta del Plan Nacional Contra la Droga que data de l'any 1998 entre al població escolar diu:
"Resulta especialment preocupant la precocitat en l'inici del consum d'aquesta substància. Si bé, l'edat mitja de inici de consum és els 14.8 anys, sense que existeixin diferències significatives per sexe, el 11,2% dels escolars de 14 anys ha consumit cannabis en l'últim any".
"Els nois presenten nivells de consum superiors a les noies en uns cinc punts percentuals per tots els indicadors de consum (el 27% dels nois i el 22% de noies ha consumit aquesta substància en l'últim any)."
Segons el "Informe anual sobre el problema de la drogodependencia en la Unión Europea" de l'any 1999 diu:
"Una extrapolació, experimental i conservadora, d'enquestes recents dóna que en la UE més de 40 milions de persones han consumit cannabis (sobre un 16% de la població d'entre 15 i 64 anys d'edat) i que al menys 12 milions l'han consumit durant els últims dotze mesos (sobre un 5% de les persones d'entre 15 i 64 anys).
Aquests percentatges són més elevats entre els joves. Per terme mig, un de cada cinc adolescents entre 15 i 16 anys afirma haver consumit cannabis i la proporció puja a un de cada tres joves que estan sobre els 25 anys.
La quantitat de cannabis incautada cada any és estable, encara que el nombre d'incautacions està augmentant constantment.
En gran part de la UE, el consum de cannabis no està vinculat a cap context específic, social o de oci ni a cap grup en concret".

-DEPENDÈNCIA FÍSICA: No
-DEPENDÈNCIA PSÍQUICA: SÍ
-TOLERÀNCIA: Sí
-SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA: Sí
-DISPONIBILITAT: És droga il•legal al nostre país
-ALTRES NOMS: Porro, marihuana, xocolata, grifa, costo.

ANÀLISI EN GRUP:
COMENTAR AQUESTES FRASES I DONAR L'OPINIÓ
- De què tens por?"
- Vols una "calada"?
- Ei, tu, fem un "porro"?
- Això "mola".
- Mira, aquells són uns "cagats".
- Que divertit i sense prendre drogues.

nullprocedencia

El cannabis

10 coses que cada pare, professor o adolescent haurien de saber sobre la CANNABIS

1.- Que és la cannabis?

La cannabis és una planta psicoactiva, -com l'alcohol, el tabac, el cafè, el te...- que es troba a la natura sota diferents formes:

HERBA, també anomenada marihuana, i es composa de les fulles i sobretot, de les flors, assecades de diverses varietats del cànam o cannabis en llatí.

HACHIS, que s’obtè de la resina segregada per la planta de cannabis. El hachís es prepara directament a partir de la planta, sense preparació química, i es presenta com una pasta, més o menys dura i de color variable entre el verd i el negre.

OLI, que s'obtè de la destilació del hachís. Té un aspecte líquid-viscós, de color marron fosc. La utilització de dissolvents per a la seva fabricació pot convertir aquesta forma de hachís en nociva per a la salud.

Aquestes tres substàncies contenen quantitats variables de THC (Tetrahidrocannabinol, substància activa del cannabis), que oscil.len aproximadament entre el 6% per a la marihuana, 15% per al hachís i 60% per a l'oli.
Quan es fuma, o es menja en quantitat suficient, la cannabis provoca un efecte que dura més o menys 1 hora en el primer cas i varies hores en el segon, i durant el qual s'estimulen moderadament les aptituds diguem-ne abstractes de la persona -creativitat, reflexió, imaginació...- en detriment de les aptituds "concretes" com ara la capacitat de concentració o la memòria, tot i que depen bastant de cada persona. Diferents tipus d'herba o de hachís produeixen efectes que poden ser des d'estimulants fins a sedants.

2.- Qui consumeix cannabis?
No hi ha un retrat robot del consumidor de cannabis. El cannabis ha estat utilitzat des de fa milers d'anys per raons medicinals, sociològiques, religioses o lúdiques. Nombroses personalitats històriques i alguns personatges polítics han reconegut haber-la fumat, des de Jefferson o George Washington a la Reina Victòria. Un recent sondeig de SOFRES indica que, a França, de cada 8 habitants un ha fumat o fuma cannabis i el 30% d'aquests tenen estudis superiors.

3.- Des de quan s'utilitza el cannabis?
Des de tota la vida, arreu del món. El seu consum i ús medicinal eren normals a Europa fins a principis del segle XX, quan una gran campanya de desinformació auspiciada pel puritanisme nord-americà, va engendrà les primeres lleis prohibicionistes.

4.- El cannabis crea dependència?
La resposta és NO. La majoria dels seus consumidors l'utilitzen per a la relaxació. Solsament un 10% dels consumidors tenen predisposició a la dependència. No és tracta de dependència física sino psicològica, i aquestes persones no són més suscebtibles d'abusar del cannabis que de d'altres substàncies.

5.- Ha mort algú per sobredosi de cannabis?
NO, ningú. No hi ha una dosi letal. Per matar un ratolí caldria administrar-li l'equivalent a 40.000 "porros". Vegeu una estadística de morts a França durant 1992, per causa de le principals drogues:

Tabac 40.000
Alcohol 36.000
Medicaments 31
Heroïna 460
Cannabis 0

6.- El cannabis condueix cap a les drogues "dures"?
NO. El sondeig de SOFRES de l'any 1992, indica que solsament un 2,6% dels consumidors de cannabis passen a consumir drogues dures. Podem dir que el 80% dels toxicomans han començat per fumar tabac o beure alcohol i en canvi ningú no acusaria el tabac o l'alcohol de conduir fins a l'heroina.

7.- El cannabis engendra violència?
Al contrari!. L'únic crim que cometen els consumidors de cannabis és consumir-lo. Un informe nord-americà sobre la delinquència i l'ús de drogues conclueix així: ""Hi ha , relativament, menys crims i delictes comesos pels consumidors de cannabis que per la resta de la població". Aquesta afirmació pren tot el seu valor si se la compara amb l'alcohol, el qual està molt més lligat a la majoria de la criminalitat i a l'actitud violenta.

8.-Quins són els efectes del cannabis sobre la salud?
Un equip mèdic de la Universitat de Harvard (USA) declarava l'any 1978 que "els efectes nocius de la cannabis sobre la salud no han estat mai identificats. Tota inhalació de fum és nociva per a la salud, però la cannabis, pel que respecta a la marihuana, és menys nociva que el tabac. El risc pulmonar pot ésser reduït utilitzant pipes o be fumant marihuana pura. A més la cannabis està reconeguda com a planta medicinal, utilitzada en el tractament de nombroses enfermetats co ara l'estress, l'artrosi, el glaucoma ocular o l'asma. Igualment serveix per aumentar la gana en malalts de càncer sotmesos a quimioteràpia i malalts de la Sida, sense els efectes tòxics o narcòtics de d'altres tractaments.

9.- Que cal dir dels rumors que corren sobre la cannabis?
La majoria de declaracions alarmistes que sostenen greus perills per a la salud, no s'apoien en cap estudi científic. Els experiments són realitzats amb animals als quals s'els injecta dosis astronòmiques de THC pur. Els procediments experimentals dubtosos i les dosis utilitzades no permeten aplicar els resultats a l’ésser humà. Per contra, aquests experiments permeten rebre a algunes associacions antidroga que els difonen, considerables quantitats de diner, provinents tant de propietats i bens de persones incrimanades com de donacions interessades en mantenir la prohibició.

10.- Que hi podem fer?
Els governs segueixen obscecats en la repressió del cannabis, ignorant olímpicament qualsevol altra via. La repressió té causes inconfesables com el control de la persona i del pensament, i es justifica apel.lant a la SALUD PUBLICA! Païssos com Holanda, que aplica la prohibició amb un mínim de respecte pel consumidor no són frecuents. La prohibició, fundada únicament en la intolerància, no disminueix el consum de cannabis, sino que solsament en deteriora la qualitat i enriqueix les grans màfies.