El cannabis
10 coses que cada pare, professor o adolescent haurien de saber sobre la CANNABIS
1.- Que és la cannabis?
La cannabis és una planta psicoactiva, -com l'alcohol, el tabac, el cafè, el te...- que es troba a la natura sota diferents formes:
HERBA, també anomenada marihuana, i es composa de les fulles i sobretot, de les flors, assecades de diverses varietats del cànam o cannabis en llatí.
HACHIS, que sobtè de la resina segregada per la planta de cannabis. El hachís es prepara directament a partir de la planta, sense preparació química, i es presenta com una pasta, més o menys dura i de color variable entre el verd i el negre.
OLI, que s'obtè de la destilació del hachís. Té un aspecte líquid-viscós, de color marron fosc. La utilització de dissolvents per a la seva fabricació pot convertir aquesta forma de hachís en nociva per a la salud.
Aquestes tres substàncies contenen quantitats variables de THC (Tetrahidrocannabinol, substància activa del cannabis), que oscil.len aproximadament entre el 6% per a la marihuana, 15% per al hachís i 60% per a l'oli.
Quan es fuma, o es menja en quantitat suficient, la cannabis provoca un efecte que dura més o menys 1 hora en el primer cas i varies hores en el segon, i durant el qual s'estimulen moderadament les aptituds diguem-ne abstractes de la persona -creativitat, reflexió, imaginació...- en detriment de les aptituds "concretes" com ara la capacitat de concentració o la memòria, tot i que depen bastant de cada persona. Diferents tipus d'herba o de hachís produeixen efectes que poden ser des d'estimulants fins a sedants.
2.- Qui consumeix cannabis?
No hi ha un retrat robot del consumidor de cannabis. El cannabis ha estat utilitzat des de fa milers d'anys per raons medicinals, sociològiques, religioses o lúdiques. Nombroses personalitats històriques i alguns personatges polítics han reconegut haber-la fumat, des de Jefferson o George Washington a la Reina Victòria. Un recent sondeig de SOFRES indica que, a França, de cada 8 habitants un ha fumat o fuma cannabis i el 30% d'aquests tenen estudis superiors.
3.- Des de quan s'utilitza el cannabis?
Des de tota la vida, arreu del món. El seu consum i ús medicinal eren normals a Europa fins a principis del segle XX, quan una gran campanya de desinformació auspiciada pel puritanisme nord-americà, va engendrà les primeres lleis prohibicionistes.
4.- El cannabis crea dependència?
La resposta és NO. La majoria dels seus consumidors l'utilitzen per a la relaxació. Solsament un 10% dels consumidors tenen predisposició a la dependència. No és tracta de dependència física sino psicològica, i aquestes persones no són més suscebtibles d'abusar del cannabis que de d'altres substàncies.
5.- Ha mort algú per sobredosi de cannabis?
NO, ningú. No hi ha una dosi letal. Per matar un ratolí caldria administrar-li l'equivalent a 40.000 "porros". Vegeu una estadística de morts a França durant 1992, per causa de le principals drogues:
Tabac 40.000
Alcohol 36.000
Medicaments 31
Heroïna 460
Cannabis 0
6.- El cannabis condueix cap a les drogues "dures"?
NO. El sondeig de SOFRES de l'any 1992, indica que solsament un 2,6% dels consumidors de cannabis passen a consumir drogues dures. Podem dir que el 80% dels toxicomans han començat per fumar tabac o beure alcohol i en canvi ningú no acusaria el tabac o l'alcohol de conduir fins a l'heroina.
7.- El cannabis engendra violència?
Al contrari!. L'únic crim que cometen els consumidors de cannabis és consumir-lo. Un informe nord-americà sobre la delinquència i l'ús de drogues conclueix així: ""Hi ha , relativament, menys crims i delictes comesos pels consumidors de cannabis que per la resta de la població". Aquesta afirmació pren tot el seu valor si se la compara amb l'alcohol, el qual està molt més lligat a la majoria de la criminalitat i a l'actitud violenta.
8.-Quins són els efectes del cannabis sobre la salud?
Un equip mèdic de la Universitat de Harvard (USA) declarava l'any 1978 que "els efectes nocius de la cannabis sobre la salud no han estat mai identificats. Tota inhalació de fum és nociva per a la salud, però la cannabis, pel que respecta a la marihuana, és menys nociva que el tabac. El risc pulmonar pot ésser reduït utilitzant pipes o be fumant marihuana pura. A més la cannabis està reconeguda com a planta medicinal, utilitzada en el tractament de nombroses enfermetats co ara l'estress, l'artrosi, el glaucoma ocular o l'asma. Igualment serveix per aumentar la gana en malalts de càncer sotmesos a quimioteràpia i malalts de la Sida, sense els efectes tòxics o narcòtics de d'altres tractaments.
9.- Que cal dir dels rumors que corren sobre la cannabis?
La majoria de declaracions alarmistes que sostenen greus perills per a la salud, no s'apoien en cap estudi científic. Els experiments són realitzats amb animals als quals s'els injecta dosis astronòmiques de THC pur. Els procediments experimentals dubtosos i les dosis utilitzades no permeten aplicar els resultats a lésser humà. Per contra, aquests experiments permeten rebre a algunes associacions antidroga que els difonen, considerables quantitats de diner, provinents tant de propietats i bens de persones incrimanades com de donacions interessades en mantenir la prohibició.
10.- Que hi podem fer?
Els governs segueixen obscecats en la repressió del cannabis, ignorant olímpicament qualsevol altra via. La repressió té causes inconfesables com el control de la persona i del pensament, i es justifica apel.lant a la SALUD PUBLICA! Païssos com Holanda, que aplica la prohibició amb un mínim de respecte pel consumidor no són frecuents. La prohibició, fundada únicament en la intolerància, no disminueix el consum de cannabis, sino que solsament en deteriora la qualitat i enriqueix les grans màfies.
1.- Que és la cannabis?
La cannabis és una planta psicoactiva, -com l'alcohol, el tabac, el cafè, el te...- que es troba a la natura sota diferents formes:
HERBA, també anomenada marihuana, i es composa de les fulles i sobretot, de les flors, assecades de diverses varietats del cànam o cannabis en llatí.
HACHIS, que sobtè de la resina segregada per la planta de cannabis. El hachís es prepara directament a partir de la planta, sense preparació química, i es presenta com una pasta, més o menys dura i de color variable entre el verd i el negre.
OLI, que s'obtè de la destilació del hachís. Té un aspecte líquid-viscós, de color marron fosc. La utilització de dissolvents per a la seva fabricació pot convertir aquesta forma de hachís en nociva per a la salud.
Aquestes tres substàncies contenen quantitats variables de THC (Tetrahidrocannabinol, substància activa del cannabis), que oscil.len aproximadament entre el 6% per a la marihuana, 15% per al hachís i 60% per a l'oli.
Quan es fuma, o es menja en quantitat suficient, la cannabis provoca un efecte que dura més o menys 1 hora en el primer cas i varies hores en el segon, i durant el qual s'estimulen moderadament les aptituds diguem-ne abstractes de la persona -creativitat, reflexió, imaginació...- en detriment de les aptituds "concretes" com ara la capacitat de concentració o la memòria, tot i que depen bastant de cada persona. Diferents tipus d'herba o de hachís produeixen efectes que poden ser des d'estimulants fins a sedants.
2.- Qui consumeix cannabis?
No hi ha un retrat robot del consumidor de cannabis. El cannabis ha estat utilitzat des de fa milers d'anys per raons medicinals, sociològiques, religioses o lúdiques. Nombroses personalitats històriques i alguns personatges polítics han reconegut haber-la fumat, des de Jefferson o George Washington a la Reina Victòria. Un recent sondeig de SOFRES indica que, a França, de cada 8 habitants un ha fumat o fuma cannabis i el 30% d'aquests tenen estudis superiors.
3.- Des de quan s'utilitza el cannabis?
Des de tota la vida, arreu del món. El seu consum i ús medicinal eren normals a Europa fins a principis del segle XX, quan una gran campanya de desinformació auspiciada pel puritanisme nord-americà, va engendrà les primeres lleis prohibicionistes.
4.- El cannabis crea dependència?
La resposta és NO. La majoria dels seus consumidors l'utilitzen per a la relaxació. Solsament un 10% dels consumidors tenen predisposició a la dependència. No és tracta de dependència física sino psicològica, i aquestes persones no són més suscebtibles d'abusar del cannabis que de d'altres substàncies.
5.- Ha mort algú per sobredosi de cannabis?
NO, ningú. No hi ha una dosi letal. Per matar un ratolí caldria administrar-li l'equivalent a 40.000 "porros". Vegeu una estadística de morts a França durant 1992, per causa de le principals drogues:
Tabac 40.000
Alcohol 36.000
Medicaments 31
Heroïna 460
Cannabis 0
6.- El cannabis condueix cap a les drogues "dures"?
NO. El sondeig de SOFRES de l'any 1992, indica que solsament un 2,6% dels consumidors de cannabis passen a consumir drogues dures. Podem dir que el 80% dels toxicomans han començat per fumar tabac o beure alcohol i en canvi ningú no acusaria el tabac o l'alcohol de conduir fins a l'heroina.
7.- El cannabis engendra violència?
Al contrari!. L'únic crim que cometen els consumidors de cannabis és consumir-lo. Un informe nord-americà sobre la delinquència i l'ús de drogues conclueix així: ""Hi ha , relativament, menys crims i delictes comesos pels consumidors de cannabis que per la resta de la població". Aquesta afirmació pren tot el seu valor si se la compara amb l'alcohol, el qual està molt més lligat a la majoria de la criminalitat i a l'actitud violenta.
8.-Quins són els efectes del cannabis sobre la salud?
Un equip mèdic de la Universitat de Harvard (USA) declarava l'any 1978 que "els efectes nocius de la cannabis sobre la salud no han estat mai identificats. Tota inhalació de fum és nociva per a la salud, però la cannabis, pel que respecta a la marihuana, és menys nociva que el tabac. El risc pulmonar pot ésser reduït utilitzant pipes o be fumant marihuana pura. A més la cannabis està reconeguda com a planta medicinal, utilitzada en el tractament de nombroses enfermetats co ara l'estress, l'artrosi, el glaucoma ocular o l'asma. Igualment serveix per aumentar la gana en malalts de càncer sotmesos a quimioteràpia i malalts de la Sida, sense els efectes tòxics o narcòtics de d'altres tractaments.
9.- Que cal dir dels rumors que corren sobre la cannabis?
La majoria de declaracions alarmistes que sostenen greus perills per a la salud, no s'apoien en cap estudi científic. Els experiments són realitzats amb animals als quals s'els injecta dosis astronòmiques de THC pur. Els procediments experimentals dubtosos i les dosis utilitzades no permeten aplicar els resultats a lésser humà. Per contra, aquests experiments permeten rebre a algunes associacions antidroga que els difonen, considerables quantitats de diner, provinents tant de propietats i bens de persones incrimanades com de donacions interessades en mantenir la prohibició.
10.- Que hi podem fer?
Els governs segueixen obscecats en la repressió del cannabis, ignorant olímpicament qualsevol altra via. La repressió té causes inconfesables com el control de la persona i del pensament, i es justifica apel.lant a la SALUD PUBLICA! Païssos com Holanda, que aplica la prohibició amb un mínim de respecte pel consumidor no són frecuents. La prohibició, fundada únicament en la intolerància, no disminueix el consum de cannabis, sino que solsament en deteriora la qualitat i enriqueix les grans màfies.
0 comentarios